Amb serietat ens has plantejat els problemes i les realitats d'una llengua, la nostra llengua, i amb un somriure irònic ens has respost el que tu mateix plantejaves, sabedor reflexiu d'aquestes qüestions que tan bé has estudiat i meditat des de totes les seves vessants.
Tant en allò estrictament lingüístic que ateny la morfologia i la sintaxi, la semàntica i la gramàtica tota, com en allò que depassa la llengua per atènyer, també, aquells qui la parlen, des de la sociolingüística, la planificació lingüística fins a la política idiomàtica, darrerament massa manifestada i desgraciadament massa violenta, ens has plantat al davant tantes qüestions, sovint poc copsades pels mateixos parlants d'aquesta llengua encara poc apresa i no gens respectada!
Sempre recordarem la teva energia, la teva il·lusió, la teva exigència i sempre aquest somriure que s'escapa de la intel·ligència de la teva mirada.
I recordaré un fet anecdòtic de quan et vaig conèixer: el primer que em va sobtar a les teves classes, fa uns 25 anys, era l'ús que sovint feies del llatinisme "ergo": Plantejaves un problema, n'exposaves els diversos vessants, i finalment, en treies tu mateix una conclusió, encetada per un "ergo..." teatral que ens captivava l'atenció. Aleshores venia l'aclaparadora sentència amb aquest somriure còmplice i un convit a continuar-hi reflexionant. Si com capaços de pensar, de reflexionar, de meditar, ... ergo, som capaços de tirar endavant. T'anirem al darrere!
Vols compartir aquest article?
Entrades
Em sembla que mai va perdre aquell somriure, el mestre Solà. I era un somriure natural que traspuava la seva humanitat.
ResponElimina