divendres, 29 d’octubre del 2010

Homenatge a Joan Solà


Amb serietat ens has plantejat els problemes i les realitats d'una llengua, la nostra llengua, i amb un somriure irònic ens has respost el que tu mateix plantejaves, sabedor reflexiu d'aquestes qüestions que tan bé has estudiat i meditat des de totes les seves vessants.
Tant en allò estrictament lingüístic que ateny la morfologia i la sintaxi, la semàntica i la gramàtica tota, com en allò que depassa la llengua per atènyer, també, aquells qui la parlen, des de la sociolingüística, la planificació lingüística fins a la política idiomàtica, darrerament massa manifestada i desgraciadament massa violenta, ens has plantat al davant tantes qüestions, sovint poc copsades pels mateixos parlants d'aquesta llengua encara poc apresa i no gens respectada!
Sempre recordarem la teva energia, la teva il·lusió, la teva exigència i sempre aquest somriure que s'escapa de la intel·ligència de la teva mirada.
I recordaré un fet anecdòtic de quan et vaig conèixer: el primer que em va sobtar a les teves classes, fa uns 25 anys, era l'ús que sovint feies del llatinisme "ergo": Plantejaves un problema, n'exposaves els diversos vessants, i finalment, en treies tu mateix una conclusió, encetada per un "ergo..." teatral que ens captivava l'atenció. Aleshores venia l'aclaparadora sentència amb aquest somriure còmplice  i un convit a continuar-hi reflexionant. Si com capaços de pensar, de reflexionar, de meditar, ... ergo, som capaços de tirar endavant. T'anirem al darrere!


Vols compartir aquest article? Bookmark and Share

1 comentari:

  1. Em sembla que mai va perdre aquell somriure, el mestre Solà. I era un somriure natural que traspuava la seva humanitat.

    ResponElimina