Quina manera de fer el ridícul!

Sort tenim de Sebastià Alzamora, que té humor per ironitzar sobre una realitat ben trista, l'obligada diferenciació entre català i valencià quan fins i tot no fa cap falta! Cal entestar-se a pensar que són dues llengües diferents quan, almenys aparentment, són tant coincidents? Voleu dir que la diferència no és de mentalitat?

Puja aquí

Servei de traducció
Sebastià Alzamora

Dissabte passat, la camarada Empar Moliner s'oferia com a traductora del català al valencià (i a l'inrevés) al Parlament Europeu, després que se sabés que aquesta institució s'havia gastat sis mil euros en traduir un espot de televisió de la llengua de Salvador Espriu a la de Vicent Andrés Estellés, amb el resultat admirable que, al final, el que havia sortit de tot plegat és el següent: en català, el text de l'anunci diu "Tu decideixes com seran les notícies del demà", mentre que, en valencià, la cosa queda així: "Tu decideixes com seran les notícies del demà". Borges s'hauria tret el barret.

He d'admetre que l'Empar Moliner em va fotre, més que res perquè un servidor també volia oferir-se per a la mateixa feina, però ella se'm va avançar. Tanmateix, estic en condicions de presentar un al·licient afegit, i és que jo, a més del català i el valencià, domino també el mallorquí. Perquè es facin una idea de la transcendència d'aquest detall, els poso un exemple: en mallorquí, la frase de l'espot hauria quedat com "Tu decideixes com seran ses notícies del demà". Com poden veure, la tasca que comporta passar d'una versió a l'altra és àrdua per força.

Això sí: malauradament, la traducció del català (o del valencià) al mallorquí apuja el preu de la feina. El pas de "les notícies" a "ses notícies" significa un sobrecost de, com a mínim, sis mil euros més. Ara bé, jo no tan sols oferesc el meu servei de traducció al Parlament Europeu, sinó també -i sobretot- a la Generalitat valenciana: el transvasament del valencià al mallorquí -delicat i difícil, però possible- els pot ser molt útil en cas que, per exemple, volguessin posar-se en contacte per qualsevol cosa amb Jaume Matas. Ateses les dificultats lingüístiques, Eduardo Zaplana s'entenia amb l'expresident del Govern Balear en castellà, però segur que tant el molt honorable Matas com el molt honorable Camps agrairien poder mantenir una interlocució en què cadascú parlés la pròpia llengua, que tant estimen. Ja dic que és car, però estic disposat a cobrar en espècies: en vestits del senyor Bigotis, per exemple, puix m'encantaria anar tan elegant com el senyor Camps. En fi, que aquí em tenen pel que vulguin manar, senyors poliglots.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dilluns, 18 de maig del 2009

Paraules clau: Valencià, Notícies, Servei, Traducció, Català, Mallorquí