Dia Internacional de la Traducció

Treballar junts: Dia Internacional de la traducció

Font: http://tibonidas.wordpress.com/2009/09/27/trabajar-juntos-dia-internacional-de-la-traduccion-30-de-setiembre-de-2009/

Reprodueixo a continuació l'article en català (per mitjà de traducció automàtica):

Cada llengua és una illa. Poc o gens sabríem de la resta de l'arxipèlag, de la resta del món, si no fos pels traductors, aquesta tropa de navegants dedicada a traslladar la cultura d'una costa a una altra. Sense ella, el cèlebre nen aprenent de mag seria un estrany a les nostres platges, els relats de les terres nòrdiques no ressonarien en els nostres pobles, i la resta de la vora del món desconeixerien a Sancho Panza. Les bones traduccions aspiren a assemblar-se tant a l'original que es tornin indistingibles però, al mateix temps, com més magistral és una traducció menys adonem que darrere de cada obra escrita en una altra illa hi ha un professional de la traducció que viu entre nosaltres.

Això és justament el que celebra el Dia Internacional de la Traducció. Els darrers anys han anat omplint el calendari de «dies internacionals» centrats en temes diversos amb la intenció que dediquem una mica de temps a meditar sobre ells. Com cada any des del 1991, el 30 de setembre celebrem el Dia Internacional de la Traducció. La FIT (Federació Internacional de Traductors) va proposar aquesta data perquè coincideix amb el dia en què va morir Jeroni de Sofroni (l'any 420 de la nostra era), qui va traduir la Bíblia del hebreu al llatí. La seva traducció, coneguda històricament com la Vulgata, va suposar una gran fita en el món cristià occidental, però ell no va ser ni la primera ni l'última persona les traduccions van canviar el món. Andalusia va conèixer la seva època comercial i cultural més florent durant el període andalusí, i al llarg del mateix va acollir i va engendrar nombrosos erudits, savis, científics, escriptors, filòsofs i traductors sense les aportacions a la societat del seu temps hauríem heretat un món molt diferent. Entre els fills més insignes de l'Andalusia d'aquella època figuren Averrois (nascut a Còrdova en 1126) i Maimònides (nascut a Córdoba el 1135), però el llegat de tots dos no hauria transcendit tant si Yehuda ibn Tibón (nascut a Granada el 1120) no s'hagués acurat a exercir la traducció de textos àrabs a l'hebreu, i no hagués ensenyat aquest art a tota la saga de grans traductors que va iniciar: Samuel ibn Tibón (fill seu i traductor de gran part de l'obra de Maimònides) i Jacob Anatoli (nét d'aquest últim i traductor de Averrois). A través de l'hebreu tots aquests textos arribar a l'Europa medieval. Aquelles figures miraculoses transportar la cultura clàssica i àrab a l'Europa feudal, sumida en l'aïllament cultural després de la caiguda de l'Imperi Romà.

En aquests temps de globalització i de comunicació permanent i intensa entre cultures d'arreu del món, el grup Tibón, creat per traductors de llibres de Granada, vol sumar-se avui amb aquesta breu reflexió a la commemoració del Dia Internacional de la Traducció, que aquest any , amb el lema «treballar junts», subratlla la importància que els professionals dedicats a aquesta tasca uneixin esforços i voluntats per seguir contribuint a la comunicació i l'entesa mundial, així com al desenvolupament cultural i científic de cada país. L'associacionisme té una importància cabdal per a canalitzar aquest contacte directe entre traductors, tan necessari i enriquidor a l'hora d'enfrontar-se a un text escrit en una llengua i una tradició diferents dels nostres. L'intercanvi d'informació entre els professionals del ram contribueix a millorar la qualitat i el rigor de les seves obres i, per tant, a oferir al públic lector textos cada vegada més fidels a la seva concepció original per part del seu creador primer.

Entre les persones que més han contribuït a Espanya a millorar les condicions de treball i el contacte entre els traductors, destaca molt especialment Mario Merlino, traductor argentí afincat a Espanya des dels anys 70, guardonat amb el Premi Nacional de Traducció el 2004 (per la obra Auto dels condemnats d'Antonio Lobo Antunes), i que també va exercir com a escriptor i poeta. L'afany de Mario Merlino per aconseguir unes condicions de treball dignes per al col.lectiu dels traductors a Espanya i els seus esforços per sumar voluntats i forces, el van portar a presidir l'associació de traductors d'àmbit nacional ACEtt (secció autònoma de traductors de llibres de la Asociación Colegial de Escritores de España). Mario Merlino va morir el passat 28 d'agost a Madrid als 61 anys d'edat. La seva absència deixa a l'ample món de les lletres en català sense una de les figures que més han contribuït a ampliar-lo (des de diversos fronts) en les últimes dècades, per això li devem un record molt especial en aquest Dia Internacional de la Traducció.

Per Dulcinea Otero-Piñeiro

(Article traduït amb Google Translate de l'espanyol al català)

Vols compartir aquest article?