El Vocabulari és fruit de la col·laboració de diversos professors de la Facultat de Dret i dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona amb els seus homòlegs de la Universitat de València, la seva Facultat de Dret i el Servei de Política Lingüística, cooperació que s’ha formalitzat al més alt nivell en un conveni subscrit pels rectors de les dues universitats.
El cabal terminològic més important de l’obra prové de la fusió de dues col·leccions de vocabularis de dret. D’una banda, els Vocabularis Bàsics per a l'Alumnat, de la Universitat de Barcelona, una col·lecció impulsada per la Comissió de Política Lingüística de la Facultat de Dret, elaborada per professors d’aquest centre i revisada i publicada pels Serveis Lingüístics. D’altra banda, recull també l’aportació de la col·lecció Vocabularis Universitaris Bàsics, de la Universitat de València, fruit d’una iniciativa de professors de la Facultat de Dret, amb l’assessorament terminològic i la publicació del Servei de Política Lingüística.
El Vocabulari, per raó del seu volum, només conté equivalències i no definicions. En canvi, prioritza les notes d’ús, en les quals l’usuari és informat sobre aspectes lingüístics sovint confosos, interferits o problemàtics, com ara la distinció entre arxiu i arvixament, entre certificat i certificació, entre repudi i repudiació. Igualment, s’hi indiquen preferències terminològiques com ara l’especialització entre testimoni i testimoniatge, o entre desocupació i atur, i s’alerta sobre confusions, com la que sovint es dóna entre portaveu i portantveus, o sobre usos indeguts, com quan es parla d’invalidació o exclusió de testimonis per referir-se al terme castellà tacha de testigos. Així mateix, aporta abundants aclariments lingüístics, com la formació de plurals de casos problemàtics, com ara decret llei, estat part, harúspex, trust o sobre la flexió verbal, com la d’extradir o sobreseure.
Vols compartir aquest article?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada