Qui té por de les memòries de traducció?

Revisant articles endarrerits de la revista electrònica Tradumàtica, he retrobat aquest: "Qui té por de les memòries de traducció?" de Sílvia Fustegueres, escrit l'octubre de 2001:
http://www.fti.uab.es/tradumatica/revista/num0/articles/sfustegueres/imprimir.pdf

És especialment interessant aquest article per als qui comencem a treballar amb l'ajut d'aquestes eines per l'esperit que encomana de perdre la por als avenços tecnològics. Ells no ens manen a nosaltres sinó nosaltres a ells. Han de ser una eina d'ajuda, no un factor que creï un servilisme que es vegi inútil o innecessari.

L'autora conclou, després d'analitzar els avantatges del progrés tecnològic com a ajuda en la traducció (parla, de les cerques en xarxa, de la traducció automàtica però, molt especialment i sobretot, de la traducció assistida):

"Per acabar, hem dir que hi ha actituds que cal desterrar: alguns podrien dir allò tan
conegut de "les mà quines ens prendran la feina". No. Incorrecte. Falten molts i molts i molts anys perquè una mà quina, ella sola, sigui capaç de fer una traducció que no
requereixi cap tipus de revisió humana, si és que algun dia pot arribar a fer-ho. Les
traduccions sempre necessitaran un toc intuïtiu. I aquí entra el revisor humà.
Les mà quines no tenen intuïció, però sí que tenen memòria. Aprofitem-nos-en."